“L´home invisible” és una adaptació per a xiquets , de la
novel.la escrita a finals del segle XIX pel britànic Herbert George Well,
realitzada magníficament pel dramaturg i
guionista valencià Rodolf Sirera de reconegut prestigi nacional i
internacional.
La companyia encarregada de posar en escena aquesta peça teatral
de producció pròpia i de ciència-ficció ha sigut “La Pavana companyia Teatral”. Rafa Calatayud dirigix esta proposta que rendix homenatge a la literatura fantàstica
de principis del segle passat i que permet veure sobre l'escenari junt amb
l'atípic científic John Griffin, descobridor de la fórmula de la invisibilitat,
a personatges com Sherlock Holmes i el doctor Watson, al doctor Moreau i inclús
al protagonista de Psicosi, Norman Bats i sa mare.
Es tracta d'una divertida galeria de personatges que
interpreten Albert Forner, Xavo Giménez, Nacho Diago, Anna Casas, Enric
Jutgesses, Pepa Isard, Xoxe Giménez i Miguel Arnau. Esta peça, que conjuga la
màgia del teatre, l'il·lusionisme i la música en directe del Premi Nacional de
Música Joan Cerveró,
Hem gaudit d’un espectacle atrevit i original pel gènere que
tracta, la ciència–ficció poc explotat al teatre, on s’ha barrejat humor, misteri, màgia…i com no diversió.
La nostra enhorabona a la magnífica interpretació dels actors i actrius, músics i sense oblidar-nos del treball de l'equip tècnic.
La nostra enhorabona a la magnífica interpretació dels actors i actrius, músics i sense oblidar-nos del treball de l'equip tècnic.
Des que Wells el va crear, l’Home Invisible ha estat un
referent en molts i diferents àmbits culturals. Dalí va pintar un quadre amb el
mateix títol i Les tres bessones n’expliquen la història en un dels seus capítols.
En el món anglosaxó és un personatge molt popular: la banda de rock Queen té
una cançó titulada «L’home invisible», se n’han rodat diverses pel·lícules i sèries de
televisió, podem comprar-ne la disfressa, se’n fan acudits, i, fins i tot,
concursos a través d’Internet.
Ara sí podem comentar a l’aula les semblances i
diferències que podem trobar entre la
pel·lícula, la novel·la, i gràcies a La Pavana i L’Escalante, el teatre.
M’ho guardava
tot per a mi.
Calia que
prosseguira el meu treball
en condicions
espantosament desavantatjoses.
Hobbema, el
meu mestre,
era d’aquest que limiten la ciència,
i un lladre
d’idees que sempre escorcollava les dels altres.
Ja coneixeu
quina mala fe corre pel món científic.
Jo no volia
publicar res perquè no s’atribuira una part de la meua glòria. [...]
No en parlava
a ningú,
volia llançar
el meu descobriment al món
amb una força
aclaparadora
i fer-me
cèlebre d’un sol cop.
H. G. Wells,
L’home invisible
